LLUÍS ALPERA

Lluís Alpera, ambaixador de la paraula

‘Ulisses i la Mar dels Sargassos (poesia 1963-2017)’

Lluís Alpera

Onada Edicions, 2018

A hores d’ara, sens dubte, corren mals temps per a la lírica, però possiblement aquests mals temps no han deixat mai d’existir. Si l’instrument i la finalitat de la poesia és la paraula, la nostra paraula (el “bell catalanesc del món” com deia Ramon Muntaner) ara més que mai corre un greu perill. Possiblement, arran de tants colps com rep i ha rebut el nostre poble, ens hem adonat de la nostra feblesa, hem arribat a ser conscients —finalment— de com som de vulnerables, però com que no hi ha mal que per bé no vinga, precisament aquesta presa de consciència de tanta gent, de cada vegada més gent, esdevindrà sens dubte la nostra fortalesa pel futur i la nova llavor que germinarà en una derrota total dels censors de la paraula.

         I dic tot això ara que tinc al davant l’últim llibre de poesia de Lluís Alpera. Un poeta nascut el 1938 al barri del Cabanyal (aquest barri que ha esdevingut el símbol de la resistència de tot un poble) i establit a la ciutat d’Alacant des de fa uns quants anys. Un poeta que, d’un temps ençà, s’ha convertit en un ambaixador de la paraula al sud del país, un referent de primer ordre de la nostra poesia i un emblema de la cultura catalana meridional. Alpera acaba de publicar un esplèndid volum de més de cinc-centes pàgines en Onada Edicions que arreplega tota la seua poesia editada fins a hores d’ara, més de cinquanta anys de paraules: Ulisses i la Mar dels Sargassos (poesia 1963-2017).

        

Vicent Penya amb Lluís Alpera en les tertúlies "Les Nits Màgiques del Django's",
26 d'octubre de 1994. Foto: ©Vicent Salvador

 Lluís Alpera estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de València i es va traslladar als Estats Units per impartir català en diverses universitats nord-americanes. Posteriorment va ser fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, ciutat on resideix actualment. Tota una trajectòria humanística i “humana” en una persona compromesa amb el seu temps i amb la seua terra, la seua cultura i la seua llengua.

         Com a poeta, Lluís Alpera es donà a conèixer l’any 1962 en l’antologia Poetes universitaris valencians, i un any després va publicar el seu primer llibre de poesia titulat El magre menjar, al qual l’han seguit més d’una vintena de poemaris. És cert que a Lluís Alpera se l’ha considerat com el màxim exponent de la poesia realista o poesia del realisme històric dels anys seixanta al País Valencià, però també és veritat que l’heterogeneïtat estilística de la seua obra és un fet innegable i que ens els darrers anys la seua estètica poètica ha seguit uns viaranys diferents dels paràmetres estrictament realistes, sobretot arran de l’aparició del poemari Surant enmig del naufragi final... (1985), llibre que Ramon Guillem ha qualificat com a “clau en la poesia valenciana de la fi del segle”.

Vicent Penya amb Lluís Alpera a Otos,
6 de novembre de 2010

         Lluís Alpera, del sud estant, des de la perifèria de la “perifèria”, ha hagut de patir molts anys d’incomprensió i de marginació. Amb l’etiqueta d’escriptor “realista” va ser anatemitzat per alguns crítics i algunes capelletes literàries durant les dècades dels setanta i vuitanta, i amb aquest clixé fou “confinat al purgatori” (segons paraules de Josep Ballester) “per les seues propostes a partir de les malintencionades simplificacions d’alguns mandarins en l’esclat d’una nova promoció d’escriptors.” En aquest sentit, el poeta Lluís Roda ha dit que “Lluís Alpera ha estat més denigrat que llegit. Sobretot per la generació posterior”.

Però els qui coneixem Lluís Alpera sabem que és una persona entusiasta que ha fet de la perseverança i el coratge els seus millors lemes, i de l’exigència estètica i del compromís cívic, dues premisses prioritàries. Hem d’agrair a Alpera la seua llarga dedicació a la poesia, a la nostra llengua i a la nostra terra i hem de donar la benvinguda a aquest nou volum, Ulisses i la Mar dels Sargassos, que ens ofereix, fins a hores d’ara, la seua obra completa.