2 de novembre de 2016

DALT I BAIX

DALT I BAIX



La patà i l’esplanada. Independència i Autonomia. Llibertat i Espanya.
Alguns de baix es passegen per dalt a l’hora dels parlaments. No s’amaguen però no fan massa soroll, com intentant passar desapercebuts.
Alguns de dalt passegen per baix a mitja vesprada, després del dinar, algunes vegades incòmodes quan s’hi troben una senyera amb blau, d’altres vegades somrient de satisfacció quan s’hi troben una estelada.



Algú de baix es va mofar l’any passat en veure la muntanyeta buida, quan el PSAN va anunciar la fi de les seues activitats públiques. Em va ofendre. M’ho vaig prendre malament. Vaig enviar a fer la mà l’autor de la befa.
Alguns de dalt infravaloren l’assistència dels de baix, unflant el pit després de l’acte del diumenge, amb un Rufian implacable i necessari. Mirant els de baix des de dalt. En doble sentit. No m’agrada.
Jo sempre estic dalt. Tinc amics i família dalt.
Alguna vegada estic baix. Tinc amics i família baix.
Dalt  tenim clar l’objectiu: la independència.
Baix no ho sé:  autonomia, més autonomia, més autogovern, millor finançament, gestió pròpia dels impostos, prioritat lingüística i educació i cultura., etc etc etc.... Tot això no es pot fer dins d’Espanya.
A Catalunya l’antiga Convergència per fi diu que se'n vol anar d'Espanya. Els nostres germans catalans assoliran la independència. De manera transversal (CUP, ERC, CONVERGÈNCIA). Ací no ho aconseguirem sols els independentistes declarats. Els no declarats uns ho són i d’altres no pas. Dels que ho són, alguns ho amaguen o dissimulen. D’altres ho proclamen obertament. Que facen dos versions: una de centre i una progressista. Però totes dues independentistes. I ho aconseguirem. A Espanya no ens volen. I ara quan Catalunya siga un estat, la persecució als indepes serà implacable. Les vendes de micròfons augmentaran.  Ens atribuiran coses que no hem fet. Ens compararan amb terroristes. Ens faran la vida impossible en l’àmbit laboral. Ens insultaran per parlar en valencià. Si no ens unim, ho tindrem malament.

Vingut eixe moment,  dubte que puguem parlar clar, com Gabriel Rufian, com Joan Tardà, com Esquerra Republicana,  SENSE PÈLS A LA LLENGUA



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada