FALLA ARRANCAPINS

FALLA ARRANCAPINS 

íntegrament en valencià

Xe, per què no?

Això mateix em preguntava quan ahir em vaig quedar parat davant el casal de la Falla Arrancapins, de València. Havia sentit parlar d'ella, però era la primera vegada que em decidia a visitar-la. Durant molts anys, el soroll, l'aldarull, les aglomeracions, la castellanització d'una festa tan valenciana, havien sigut objecte del meu allunyament a l'esdevinença. No sóc l'únic. El meu entorn habitual, de família i amics, alterat sensiblement en dècades, compartien majoritàriament aquesta visió de "valencià a la fuga" en aquestes dates.

Ahir, no obstant, després de contactar amb aquesta gent, he engolit amb plaer un bunyol d'esperança en la recuperació de la festa. Malgrat que -com deia el meu amic Joan- actualment és un poc d'aigua al desert.

Xe, per què no?

Aquesta Falla -ubicada en una illa on l'aigua que l'envolta és una ciutat que sovint és intransigent i agressiva en la catalanitat de la llengua- hi treballa amb una natu- ralitat envejable. Algun que altre insult em confirmen que han patit, però en general el veïnat ha entés una lliçó que malauradament compta amb poc alumnat cívic:  no fan despertades, les falles les construeixen amb fusta i materials reciclats, i no porten flors a una imatge des fusta (invent del franquisme l'any 1945, i per tant, molt lluny de la tradició que alguna veu vol imposar al si de la festa). 

Per què no, ales- hores?

Tal vegada la dubtosa gestió de- mocràtica de la Junta Central Fallera, potser el poder eclesiàstic unit a part de la política local (fins i tot alguna que és d'esquerres segons per a què), i al negoci que genera l'organigrama actual de l'esdeveniment, siguen obstacles difícilment salvables.

I quina porta podem deixar sensiblenent oberta, per l'escletxa de la qual puguem colar-nos  aquells i aquelles que volem canviar moltes coses?

Diria que està clar, no? La de la falla Arrancapins.

Xe, per què no?