12 de març de 2017

FALLES SENSE RELIGIÓ

Falles sense religió


Cal desvincular urgentment la festa 

de l’àmbit eclesiàstic


No he comprès mai aquesta relació entre festa i religió, quan no entre festa i esperit castrense, que tant abunda en bona part dels esdeveniments lúdics i festius de la societat actual. En el món occidental s’ha aconseguit, a través del pas del temps i després de segles d’interferències, una desvinculació, si no completa sí important, entre la política i la religió, entre el món civil i l’àmbit eclesiàstic. 

És cert, tanmateix, que a l’estat espanyol de fa poc més de quaranta anys, immersos en una de les tiranies més sagnants de la història de la humanitat, la dictadura del militar Franco, es produïa una simbiosi quasi perfecta entre política i religió. Els caps de l’església es beneficiaven del règim feixista per a portar a terme els seus efectes d’adoctrinament cristià (un adoctrinament que, paradoxalment, no tenia res a veure amb el missatge d’amor de Crist, sinó amb el control espiritual i ideològic dels ciutadans per part de les oligarquies polítiques i econòmiques) i els polítics addictes a la dictadura s’alimentaven de la religió per tal d’aquietar les consciències i propagar la seua ideologia reaccionària i facciosa. Però per quin motiu la religió ha d’impregnar d’una manera quasi omnipresent a hores d’ara les nostres festes? 
Des de sempre he vist les falles com l’expressió lúdica, festiva i provocadora del poble valencià. Estic convençut que una festa com aquesta no es podria donar en cap altre lloc del món només que ací. La congregació de ninots amb tota la seua simbologia, l’intens olor a pólvora i el soroll atronador, la sàtira corrosiva i graciosa, el foc i el sentit efímer de la vida, les aglomeracions de gent recorrent caòticament els carrers del cap i casal i dels pobles de les nostres comarques configuren una visió pagana i no religiosa de la nostra festa més universal. 

El vessant religiós de la festa, per tant, és sobrer. Cal desvincular urgentment la festa de la religió. No debades, el màxim exponent religiós de les falles, el que s’anomena l’«Ofrena», es va «inventar», ves per on, l’any 1940. Quina casualitat: en ple inici del règim franquista!
Segurament les falles, com moltes altres expressions festives, deuen tindre la seua tradició religiosa. No ho pose en dubte. La crema, sense anar més lluny, es fa coincidir amb el dia de sant Josep. Però sant Josep —per cert, el gran oblidat de la festa!—, què tenia a veure amb el foc, amb el tro i amb la sàtira? Com en la gran majoria de festes, no deuria ser una celebració pagana adaptada a la nostra civilització la que va donar origen a les falles? Tothom sap que una festivitat eminentment religiosa com és el Nadal es va produir per l’assimilació d’una commemoració de caire pagà de devoció al sol.
Per tant, si els orígens de la festa van ser pagans, deixem-nos de romanços eclesiàstics. Cal buidar les falles de contingut religiós. Tot seria proposar-s’ho, per molt difícil i complicat que semble. Potser d’aquesta manera, molta d’aquesta gent que en fuig, se sentiria més a gust amb la festa, hi participaria més sovint i la veuria amb millors ulls. Per què no?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada