25 d'Abril

Almansa,

l'assignatura pendent

El 25 d'abril del 1707, entre les 15 i les 17 hores, els valencians i valencianes vàrem començar a perdre la nostra identitat. En tan sols dues hores, una batalla mortal va situar una ciutat fins aleshores desconeguda -Almansa- en les memòries de les generaciones posteriors, impregnant de dolor, de dol, de ràbia i de tristesa, una pèrdua que va significar l'inici d'una castellanització brutal de les nostres institucions. La frase " Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança" porta des d'aleshores una càrrega històrica que no hem d'oblidar mai.

Per aixó, avui, 310 anys després, l'adn dels valencians i valencianes que sentim la necessitat de recuperació sense revenja, celebrem una derrota. Hi ha qui se'n riu, hi ha qui no ho entén. No obstant, és molt senzill: és el punt de partida d'una nova reconquesta sense sang.

En aquests tres segles, hem patit en silenci l'intent d'exterminació lingüística i cultural des de l'absolutisme borbònic del miserable Felipe V, fins l'absolutisme disfressat de democràcia del Partir Popular, passant per etapes tan negres com la del franquisme. Afortunadament, la força i  la dignitat de les generacions ha mantingut l'esperança en un país que tard o d'hora arribarà a ser el que la majoria desitgem.

Despistats i despistades, o desinformats i desinformades, aixequen els muscles o miren cap a un altre costat sense adonar-se'n, que les "batalles d'Almansa" encara duren. Ens trobem inclos@s en un Estat Espanyol centralista i superb, que utilitza la democràcia per a engrandir les desigualtats. Mentre l'herència borbònica (hem passat d'un borbó V a un VI, quina gràcia més macabra) s'omple de privilegis, balafia els diners públics i prova de soterrar ignominiosos robatoris a l'esforç de la població, el País Valencià roman a la cua. A la cua de tot. D'infraestructures, de finançament, de memòria històrica, d'honradesa política....

Quan obrirem els ulls, i convertirem eixes declaracions i notícies de retret al menyspreu espanyol en vots a les urnes per a la nostra pròpia autogestió? 

A Catalunya ja ho estan preparant. I nosaltres? Quin camí hauríem de triar?