11 d’abril de 2017

Cementeri de Paterna

EL CEMENTERI DE PATERNA, MOSTRA DE LA BARBÀRIE  D'UNS ASSASSINS


A Paterna cada any se celebra un homenatge als més de 2.000 afusellats pel Dictador i les seues males ombres. Un d'eixos afusellats és oncle meu, per part de pare.  José Ros Lacruz, alcalde de Foios en guerra, va ser assassinat -com tants d'altres- per les seues idees, i llançat a una fossa comuna on ha romàs fins fa ben poc. Han hagut de passar 75 anys perquè des d'una institució pública (el mateix Ajuntament de Foios) li retrera un homenatge a qui en el seu dia va governar el poble, fruit de les urnes i no de les armes (punxeu en l'enllaç per anar al reportatge de l'homenatge).

Làpìda de José Ros Lacruz, assassinat per Franco
per ser alcalde elegit democràticament
El passat diumenge es va fer un acte en homenatge a totes aquestes persones mortes injustament. Atret per l'esmentat acte, i també pel fet que des de fa poc més de cinc anys,  el meu familiar descansa en pau, lluny de l'anonimat, acotxat per una inscripció digna que immortalitza el seu nom, vaig assistir a l'esdeveniment. El dia convidava a un passeig per la zona, assistint a una barreja de persones buscant els seus familiars morts, d'alguns moments d'emoció de fills o filles que assistien amb llàgrimes i planys al record, a l'ambient festiu que malgrat tot es respirava a l'exterior, a converses carregades de dolor i indignació, a esguards de pena i patiment, a banderes comunistes, republicanes, quadribarrades, ... Un reguitzell de colors que a més a més ressaltava les imatges dels més joves, els quals, amb granb quantitat, ajudaven a no caure en l'oblit de la memòria.


Fora del fossar de la tristesa vaig trobar Josep Almudéver, valencià nascut a França, de 98 anys, lluitador inesgotable contra Franco, primer en guerra i després en la Dictadura. Aguantant-se perfectament dret davant d'un micròfon, va encoratjar els i les assistents a no caure en el parany de la dreta, i fer que el passat s'oblide. "Recuperar la memòria no és sinònim de revenja, sinó de conèixer la història amb tots els seus detalls, perquè no es repetisca", va dir. 
Criat a Marsella, empresonat a València, casat a Alcàsser, i finalment fugit a França -on s'instal·la definitivament - no sols parla  castellà i francés, sinó que es desenvolupa perfectament en la nostra llengua, presentant-nos un accent natural que empobreix certa part dels immigrants espanyols al País Valencià quan et diuen que no t'entenen.  
Almudéver aprofita la seua visita al País Valencià per anar pels Institus de Secundària i fer xerrades històriques i contar la seua experiència personal i visió dels esdeveniments.

D'esquerra a dreta, Queco Hernàndez (investigador de vestuari militar),
Toni Mercader (autor de l'article) i Josep Almudéver

Ja sabem que quan la història la conten els vencedors, les tergiversacions conclouen en una gran mentida, en una narració dels fets molt allunyada de la veritat. Jo sóc de la generació dels 60, de quan en els llibres d'història et contaven que Garcia Lorca -per exemple- va ser un poeta andalús... i que va morir molt jove. Innegablement que va morir, però faltava el matís més important: assassinat per  Franco i pels seus despiatats subordinats, inventant-se unes lleis i una justícia que els permetera entrar en un cel fabricat a mida per un poder eclesiàstic que li feia costat.

Costa molt cercar la serenor fugint de la revenja, i l'única cosa que desitges és que descansen tots i totes en pau. Però si el cor es relaxa admetent que els fets ja han passat i que cal recordar-los en calma i harmonia perquè no tornen a passar, d'altra banda es rebota cavalcant en uns batecs de ràbia i fúria quan el dia a dia et mostra que els hereus d'eixos fets cruels i salvatges encara defensen públicament aquelles injustícies sota la permissivitat d'uns governants que s'emparen en les ambigüitats de les lleis.

Sé d'un partit polític que encara no ha condemnat el franquisme. I segueix omplint les urnes amb els seus vots. El partit en qüestió tal vegada no tinga la culpa. Al cap i a la fi, estan en el poder per la quantitat de votants que té. Convide a eixos i eixes votants a passejar-se un dia pel cementeri de Paterna. 

Gustosament, faré de guia.



Fotos:  EUPV (Alboraia)
           i Sergi Moyano (Carcaixent)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada