25 de maig del 2017

LLAVOR O VETA

Llavor o veta


Vicent Alonso, traductor i crític literari de Godella, 

publica el seu sisè llibre de poemes 


‘Vinces’
Vicent Alonso
Cafè Central/Eumo Editorial
Col·lecció Jardins de Samarcanda, 83
Vic, 2017

A cada nova proposta poètica, Vicent Alonso du a terme una nova exploració personal i suggeridora sobre la facultat del llenguatge per explicar el món que l’envolta. En els versos d’aquest poeta de Godella (l’Horta de València), sempre hi trobarem tradició i innovació alhora, una barreja de classicisme i d’avantguardisme molt personal, que el crític Enric Sòria qualifica com a “poesia assagística”. En aquesta ocasió, Alonso publica ‘Vinces’, un poemari que, des del meu punt de vista, ens acosta a la rellevància des de la quotidianitat, a allò sublim a partir dels objectes i els esdeveniments del dia a dia, i que, en paraules d’Octavi Monsonís, ens du a “la cerca del transcendent des dels detalls ínfims i invisibles”. 
Ja començant pel títol, ens trobem amb una paraula polisèmica i evocadora: ‘Vinces’. Com la llavor del pimentó o de la tomaca, ja que, com el mateix autor assegura en una recent entrevista a la revista ‘El Temps’, “la literatura funciona com llavors que llances i que germinen en la ment del lector”. O, d’altra banda, amb el contingut semàntic corresponent a “veta” o aigua que apareix en una pedra o en una fusta, amb la diversitat de colors que va agafant a través del pas del temps. “Al llindar del son / pinte les vinces d’aquells marges vells, / els grisos entre soledats d’estiu”, ens confessa l’autor en un dels poemes més significatius. 
Contràriament al que podríem esperar en un poeta que ja frega la setantena, no hi som davant d’un poemari pessimista o afligit, que tinga una visió tràgica o desesperada de la immediatesa de la fi, ans al contrari. Segons l’autor: “En el meu cas, la vellesa ha afavorit un clima necessari per produir poesia feliçment”. Els seus versos contenen molta llum, multiplicitat de colors, estampes variades de paisatges que recorren tenaçment als sentits. De fet, al bell mig del llibre podem gaudir d’un homenatge en forma de cinc poemes dedicats a Pinazo, pintor que va residir en el mateix poble que el poeta. 
Una cerca impregnada de la tensió que hi ha entre el món i el jo, que sacseja el lector amb moltes preguntes retòriques, o no tan retòriques, per tal d’expressar la incertesa i el dubte, el camí de la reflexió i el coneixement. 
Vicent Alonso nasqué a Godella el 1948 i va ser professor de Literatura Catalana a la Universitat de València. Fundà i dirigí la revista literària ‘Daina’ i, posteriorment, impulsà la revista ‘Caràcters’. És poeta, traductor i crític literari. La col·lecció “Jardins de Samarcanda”, on ha eixit a la llum el llibre, edita textos inscrits dins d’una poètica oberta i de propòsits renovadors. Aquest n’és un bon exemple. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada