13 de setembre de 2016

LA CREU DELS CAIGUTS DE RAFELBUNYOL


LA CREU DELS CAIGUTS DE RAFELBUNYOL


                         

Qui haja vist o conega el panell ceràmic de la façana de l’església de Rafelbunyol —popularment conegut com “la creu dels caiguts”— sap que és un element il·legal d’obligada retirada, contrari a la Llei 52/2007 de Memòria Història. Aquesta llei regula que les administracions públiques prendran les mesures necessàries per a retirar aquells monuments commemoratius que representen una exaltació de la Guerra Civil. De fet, aquest símbol franquista és un dels pocs de les seues característiques que encara queden en peu a la nostra comarca.
En el Ple de l’Ajuntament del 25 de juliol d’enguany, els grups municipals de Compromís i PSOE votaren a favor de retirar el panell (8 vots), mentre que el PP i IDRA (Independents de Rafelbunyol) votaren en contra (5 vots). Segons declaracions d’alguns dels representants municipals favorables a la retirada: “Això representa una clara majoria a favor de fer complir la llei, una llei que pretén respectar l’esperit de reconciliació i concòrdia entre els ciutadans i evitar la permanència de qualsevol vestigi que puga ser causa d’enfrontament, greuge o ofensa al model constitucional de convivència”. Aquest fet ha motivat, d’una manera pràcticament fulminant, el trencament del pacte de govern que hi havia entre el PSOE i IDRA. 
Des del col·lectiu de Compromís de Rafelbunyol ens han recordat que, segons aquesta mateixa llei i basant-se en ella, l’alcalde, com a òrgan de govern de l’Ajuntament, tenia potestat per a poder retirar-la per motu proprio. 
Per altra banda, l’agrupació local del partit socialista, segons les informacions que ens han arribat, ha donat un suport unànime als seus companys de l’ajuntament ja que, segons ells, “el compliment de les lleis no és qüestió de pacte”. 
Aquesta retirada s’ha de realitzar, segons el dictamen del director general de Reformes Democràtiques, de forma professional per evitar el trencament del panell. Una volta fet, l’Ajuntament posarà el panell a disposició a l’associació dels familiars per a la seua custòdia. En cas de negativa, l’Ajuntament custodiarà el panell, que podria considerar-se bé patrimonial en el seu conjunt, com a part de la història del municipi, que s’hauria de conservar en la seua integritat amb vista a la creació d’un espai d’interpretació apropiat (Espai de la Memòria). 
Els grups municipals IDRA i PP, en canvi, es feren ressò de la proposta de l’associació de familiars, que consistia a eliminar del panell les “referències franquistes” i mantindre-hi el nom dels 39 veïns i veïnes assassinats al principi de la Guerra, tot al·legant que es tracta d’un record “estrictament privat”. 
Els favorables a la retirada, per contra, consideren que “la creu dels caiguts no pot considerar-se de cap de les maneres un record ‘estrictament privat’ ja que, tot i que es troba ubicada en una església, la seua funció no és altra que exposar-se públicament, i això ho ha fet durant un bon grapat d’anys, davant d’un dels carrers de més afluència de Rafelbunyol, el carrer Major. Per altra banda, en cap cas es proposa destruir-la o eliminar-la, sinó custodiar-la, ja siga de manera pública o privada. El panell és un conjunt unitari que té sentit com a unitat.”
I després afegeixen: “Si realment el que volen IDRA i el PP és considerar-lo com un record ‘estrictament privat’, es dóna l’oportunitat a l’associació de familiars de poder custodiar-lo ‘privadament’ en el seu conjunt.”
De fet, no és cap secret que al cementeri de Rafelbunyol l’associació de familiars ja disposa d’un mausoleu o panteó commemoratiu amb el nom dels seus familiars, del qual només hauran d’extraure la placa central que fa referència a la dictadura franquista. 
El col·lectiu de Compromís, a més a més, ens ha recordat que ja fa més de vint anys, concretament el 1995, va demanar la retirada d’aquest monument franquista mitjançant una moció al Ple de l’Ajuntament de Rafelbunyol. “No cal dir que el temps ens ha donat la raó”, han afegit. 
Segons les seues declaracions: “No es tracta d’obrir velles ferides, sinó de tancar-les. Durant la dictadura hi hagué uns altres veïns, fills de Rafelbunyol (una vintena), que foren assassinats pel règim feixista, els quals no han rebut mai cap reconeixement institucional.” 
I, després, afegeixen: “Es tracta d’apostar per edificar una nova societat basada en la democràcia, la tolerància i el respecte a les persones, en la qual s’esborren els símbols dels temps més foscos de la història més recent que puguen ser contraris a les normes de convivència.”



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada