UN CAFÉ, PER FAVOR
La
influència de costums absurds procedents de la capital de la meseta sincerament
em trau de polleguera. No cal pensar gaire per assumir que vivim en un món
envoltat de gent de diferents llocs, diferents costums i per tant diferents cultures.
Però quan algun d'aquest costum és senzillament una mica desenraonat, la cosa m'empeny
a la molèstia.
No sé des de fa quants anys que pels
nostres bars i cafeteries, quan demanes un café, el cambrer o cambrera
necessita la constatació estúpida de preguntar-te si el vols "sol".
Cert és que cap a l'oest, on els edificis governamentals adornen la seua
entrada amb lleons de pedra, existeix aquesta extravagància il·lògica de
servir-te un "café amb llet", si demanes "un café".
Amb el cervell en safata, obert i
amb la comprensió humana ben visible, no ho entenc. És que potser si demanem
una "cervesa" i no matisem allò de "sola", tal vegada se'ns
serveix una barreja de la beguda sol·licitada amb gasosa?
Personalment seguiré demanant un
"café" o un "café amb llet", esperant que la coherència del
ram hosteler valencià no es deixe enxampar per les rareses ni els invents del
ponent més proper geogràficament, però molt allunyat de les nostra
idiosincràsia més clara i sens pèls a la llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada