23 de gener de 2017

EL PERILL DEL WHATSAPP

EL PERILL DEL WHATSAPP



Ara segur que em peguen. Qui pot estar en contra del whatsapp? Una ferramenta excepcionalment còmoda, senzilla  i a l'abast de pràcticament tothom. Una manera gairebé instantània de comunicació entre persones separades milers de quilòmetres (i sovint alguns metres, que jo també ho he vist). Intercanvi de fotos, vídeos, grups familiars i d'amics per a agilitzar les trobades i els esdeveniments. Aleshores, després d'aquesta retafila d'avantatges, per què és un perill el whatsapp?

A ningú que el trellat no li funcione, se li escapa que al País Valencià patim una manca de normalització lingüística que a hores d'ara ja deuria estar prop de la seua fi. Ens costa massa aprendre a escriure en la nostra llengua. Els i les que venim de generacions on l'educació era tota en castellà, a no ser que la voluntat d'aprendre haja sigut molt gran, trobem que -malgrat comprovar que molts i moltes llegeixen - agredeixen la llengua i la vista a cabassades. Sovint pense que una persona que acostuma a vore mil vegades certes paraules escrites correctament en valencià, no comprenc com no és capaç de retindre en la memòria les grafies.

D'altra banda, els nostres fills i filles, que tenen la possibilitat d'estudiar a les escoles en la nostra llengua (això és un luxe), gràcies al whatsapp, estem engegant a la quinta forca tots els esforços de la docència. He vist aberracions tan grans en whatsapp de grup que m'entristeix sobre manera quan comprove que en eixos grups sovint hi ha xiquets i xiquetes que encara estan en l'ESO (o pitjor encara: en primària). Estudiants de vuit, o catorze o quinze anys, als quals els costa recordar bàsicament les regles, i quan les tenen apreses per la proximitat d'un examen, de sobte algun dels seus grups de whatsapp comença a tirar fum...... i en un tres i no res es barregen en el cervell mil formes d'escriure una mateixa paraula.

Li he pegat moltes voltes per trobar una solució. I no és gens fàcil. A vore qui convenç  la nostra iaia de 70 anys, o el nostre oncle de 50, o la nostra cosina de 30.... perquè es pose a estudiar valencià. Arre gat! L'única solució passa per la conscienciació personal.  No crec que se li passe pel cap a alguna mare o pare, si en diversos whatsapps es començara a utilitzar les matemàtiques de qualsevol manera (2+2 hui són 3, demà 4 i despús-demà 5). Per exemple. O situar París enmig del Congo, o Nova York al costat de Màlaga. No fa gens de gràcia aquesta insensatesa . De la mateixa manera que ens alarmem i ho corregim perquè ens preocupa que el nostre fill o filla sàpiga sumar i restar, hem de tindre el mateix comportament amb el nostre millor patrimoni: la llengua.  


Aprofitem la capacitat del nostre cervell. Una paraula cada dia, i en els grups de whatsapp no tingueu por a corregir. I si algú s'ofén, tal vegada no estima tant la llengua.



L'any 2016, amb motiu de la presentació dels premis SAMBORI a Tavernes Blanques, vaig tindre l'oportunitat d'aprofitar l'esmentat acte per a intentar despertar les consciències pel que fa a aquest tema (En aquest enllaç es pot veure una interacció amb xiquets de l'ESO). Deia Joxean Artze: «Una llengua no es perd perquè no l’aprenguen els que no la saben, sinó perquè deixen de parlar-la els que la coneixen.». Aprofitant aquest aforisme, m'atreviria a dir que "una llengua no es perd perquè no s'escriga, sinó perquè qui no sap escriure-la, s'atreveix a fer-ho de qualevol manera".

No embrutem la llengua. Respectem-la!!!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada