30 de setembre de 2016

VOSALTRES, ELS CASTELLANS

Vosaltres, els castellans


Què vos passa, castellans? 
Que vos passa amb la meua llengua quan no és la vostra? Què vos passa quan vos esforceu en la pronúncia de paraules angleses o franceses? 
Què vos passa quan col·loqueu els músculs de la cara en una posició entre impossible i còmica, i sou capaços de fer sonar un LOUVRE o un WYOMING ratllant la perfecció, aproximant-vos a l'accent de París o de Chicago? 
Què vos passa quan vos apunteu a classes d'idiomes, els practiqueu amb una freqüència baixíssima i no obstant sou capaços de recordar el so corresponent? 
Que vos passa quan viviu al País Valencià anys i anys, i castellanitzeu MASSAMAGREL o VILLAJOYOSA, menjant-vos la "l" del final i convertint els noms propis en caricatures sonores? 
Que vos passa, que no teniu el mateix respecte per totes les llengües, començant per la de la terra que vos acull? 

Per què em canvieu el nom, quan per escrit i de paraula estic fart de dir-vos que sóc Antoni i no Antonio, o Francesc i no Francisco? 
Per què que no li canvieu els noms a famosos i els anomeneu Miguel  Jackson o Joaquina Bassinger? 
Per què, després de sentir centenars de vegades Roig, Puig, Puçol, Sagunt, Vila-real, Peníscola, Vinaròs..... ens els canvieu per decisió unilateral per Roch, Puch, Puzol, Villarreal, Peñíscola, Vinaroz? 
És que nosaltres vos canviem els noms propis? 
És que al senyor Vicente o a la senyora Margarita, tots dos vivint a Alaquàs (per exemple) des de fa quaranta anys, però emigrants des de Castella, ens hi dirigim com Vicent i Margarida?

Què vos passa periodistes, polítics, metges, entrenadors esportius, ... que en la televisió, en entrevistes, en rodes de premsa, no sou capaços de dir bé Maragall, Borrell, Bellver, Boix, Casany, Bellreguard, Sabadell, Castelldefels, .... 

Què vos passa, després d'haver-ho sentit correctament desenes de vegades? Heu fet una carrera, sabeu idiomes, pronuncieu noms de medicaments i malalties i jugadors i ciutats estrangeres.... tot molt més impronunciable, i no sou capaços de respectar el so de paraules més senzilles que Hug Grant, o Borussia Monchengladbach o Arnold Schwarzenegger?


Un ignorant del meu carrer, que es passa el dia al bar i amb moltes forces és capaç de llegir el diari (les lletres grans i la secció d'esports, és clar) em va dir un dia que jo m'havia pres molt malament que em canviés el meu cognom  (Roig, per a detalls imprescindibles).
-"Yo lo digo como se escribe".
Difícil (o en la frontera de l'impossible) haguera estat fer-li entendre els sons de les llengües, les grafies, l'ortografia, les normes, .... Curiosa llengua, la castellana, que molts dels qui la parlen es pensen que és l'única a la qual un so correpon a una lletra, i no té excepcions ni regles. Es veu que no se'n recorden de les "u" mudes darrere "g" o "q" (guerra o queso). Per això, a aquest analfabet lingüístic li vaig fer la prova definitiva, agafant la pàgina esportiva del diari que estava llegint, i quan va començar a recitar els noms dels futbolistes estrangers que coneixia i que pronunciava a la perfeció, vaig pegar mitja volta i el vaig deixar lluitant contra el dolor de cap que li produïa l'única neurona que tenia.

Quan jo era més petit, la família es va traslladar a Andalusia per la feina de mon pare. Ell era de cognoms Mercader Valls. Doncs fins i tot algun director de col·legi, després d'explicar-li diverses vegades la pronunciació, sovint a mon pare li canviaven el sexe i el convertien en Mercedes Valle. Fins que en un d'aquells canvis, li van encertar el primer cognom, però al segon -com era habitual- li varen suprimir una "l".

-Sr. Mercader Vals

A la qual cosa, mon pare va contestar -resposta que es va convertir en habitual quan algú queia en aquest error-:

-De l'Emperador.

-Perdone?

-Vals de l'Emperador.


Ací al País Valencià no ens cal. Ni vals. Ni Emperador. Ni res que se li assemble.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada