9 d’abril de 2017

El terrat dels llençols per l'aire

El terrat dels llençols per l'aire


Lletra: Vicent Penya (poema el terrat)

Música: Manuel Garrido

Els ulls em couen
d’aquesta resplendor inesgotable.
Les parets són blanques
i blanca és l’existència
en aquest instant que,
repetitiu, s’immortalitza.
En aquest instant que,
repetitiu, s’immortalitza.
He pujat al terrat
dels llençols per l’aire,
de la calç de les baranes
i d’una son il·luminada.
I ara sóc al terrat
dels llençols per l’aire,
somniant al terrat
dels llençols per l’aire,
Em ploren els ulls
de tanta febre,
Es clouen els ulls
de tant de dia.
En aquestes hores,
ja no puc ni despertar-me.
En aquestes hores,
ja no vull ni despertar-me.
He pujat al terrat
dels llençols per l’aire,
de la calç de les baranes
i d’una son il·luminada.
I ara sóc al terrat
dels llençols per l’aire,
En aquestes hores,
ja no vull ni despertar-me.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada