EL CÀNON LITERARI

El cànon literari

        Òbviament, el cànon literari és necessari per tal de separar les obres bones de les mediocres, i fins i tot de les dolentes. El problema és: qui fa de jutge per fer la tria? Amb quins criteris? Amb quina autoritat es revesteix? Entre quines obres elegeix? Perquè, per descomptat, és impossible llegir-se tot el que s’ha publicat, o tot el que s’ha escrit fins ara, etcètera.

        És cert que hi ha un seguit d’obres amb les quals la crítica més autoritzada coincideix a dir que són obres imprescindibles, obres mestres, però n’hi ha d’altres que els més especialitzats no s’hi posen d’acord. Però fins i tot amb les “obres mestres”, a voltes tampoc no hi ha unanimitat de criteris entre els més entesos.

Franz Kafka (1883-1924)

        Per exemple, segons tinc entès, Nabokov no suportava El Quixot; l’Ulisses de Joyce és un dels llibres més celebrats del món però que poca gent s’ha llegit; l’obra de Kafka, tot i ser molt valorada, és una de les més mal interpretades que hi ha; el Tirant lo Blanc i algunes altres obres de la literatura catalana tenen prou mèrits per pujar al pòdium mundial, però no se les atorga la consideració que haurien de tindre...

        Aleshores, podríem dir que el cànon literari, tot i ser necessari, és com una cosa etèria, en què hi ha unes quantes obres amb una garantia de qualitat més o menys assegurada, i moltes altres que naveguen en la indeterminació qualitativa.

Pel que fa a la literatura catalana, podem dir que hi ha alguna mena de cànon, però, pel que jo trobe, no està tan definit com en altres literatures més grans, potser perquè la nostra ha estat una literatura amb grans problemes i llargues interrupcions al llarg de la història.

        És clar que les grans obres que seleccionaríem de l’àmbit català poden competir en qualitat amb qualsevol altra literatura del món. El problema és la coneixença interna, però, també, i molt, la informació que se’n té, de nosaltres, fora de les nostres fronteres. La veritat és que, a nivell literari, no som prou coneguts i, per tant, no som prou llegits arreu del món. Ja ho digué aquell: el que falla no són els escriptors dels Països Catalans, sinó el país. 

El país és, lamentablement, qui no dóna la talla en aquest sentit.