1 de desembre de 2017

UN BON XICOT

La depravació del poder 

com una revelació



‘Un bon xicot’
Nicolau Colomar i Lloret
Editorial Denes, 2017



Tal com diu el crític literari Domingo Ródenas: “Un dels tòpics dela crítica literària consisteix a qualificar un llibre d’inclassificable. Però gairebé mai és veritat. Gairebé tots els llibres són classificables en gèneres i subgèneres, però també en els graus d’adaptació a les convencions, en propòsits i en el cabal de saviesa, emoció, felicitat (o disgust) que transporta.”
Nicolau Colomar, l'autor d'Un bon xicot
Doncs bé, ara i ací, i servint-me d’aquest tòpic, m’atreviria a qualificar ‘Un bon xicot’ com un llibre inclassificable. Deu ser veritat o no? He de confessar que, fent un repàs exhaustiu al magatzem memorístic de les meues lectures, no m’havia topat mai amb una obra d’aquestes característiques. El text de Nicolau Colomar (Sueca, 1972) té aparença de novel·la, però no és exactament una novel·la, ni per l’estructura ni per la intenció. Conté molta reflexió assagística i filosòfica, però, en sentit estricte, tampoc no és ni un assaig ni un tractat de filosofia. Es tracta d’un llibre de prosa, però en moltes de les seues pàgines trobarem un gran contingut poètic, amb moltes repeticions de paraules, frases i expressions, i d’una gran musicalitat. 
Què és, doncs, ‘Un bon xicot’? Una novel·la assagística o un assaig novel·lístic? Una narració filosòfica o un escrit de filosofia narrativitzat? Ja veurem, d’ací a un temps, què en diuen els crítics. 
L’acció i l’argument es redueixen a la mínima expressió. La trama del llibre la podríem resumir de la següent manera: les reflexions o el monòleg interior d’un xicot, un “bon xicot”, que viu en una gran ciutat (una gran ciutat que podria ser València, per exemple, tot i que en cap moment en sabem el nom) i en una època que podria ser principis del segle XXI, en el temps de les vaques grosses per a alguns i, en canvi, de la subjugació política i social per a la gran majoria. 
Nicolau Colomar i Vicent Penya en la presentació del llibre
 'Un bon xicot' a la llibreria Fan Set de València

Es tracta, doncs, d’un personatge que viu desconcertat i aclaparat per la situació social i política de la seua ciutat, per la pròpia situació personal (es troba en l’atur, sense diners ni recursos), pels conflictes familiars i, en certa manera, per unes “insinuades” relacions sentimentals. Un llibre que possiblement conté bones dosis d’autobiografia i que parla de la perversitat del poder i de la futilitat de les nostres vides. 
Ara bé, no es tracta de la típica obra que relata la lluita de l’home contra el poder, sinó de la depravació del poder com una revelació, i de la impotència que sent l’individu contra aquest poder, que sap per endavant que és pràcticament inexpugnable. Hi trobarem passatges realment còmics, quan no irònics i sarcàstics, per desgranar les paradoxes i les contradiccions, amb totes les seues misèries totalitàries, de l’actual societat del segle XXI.
El protagonista (“un bon xicot” del qual tampoc no sabem el nom) viu en una mena de dictadura social, política i cultural, en què el “pensament únic” que ha imposat el totalitarisme de les classes dominants s’ha apoderat de tots els espais de la societat. De vegades, si ens hi sentim mínimament identificats, sembla un text políticament exagerat, però, d’altra banda, ens adonem que presenta una visió altament premonitòria de la societat actual, en què vivim en un estat on, com en els foscos anys del segle passat, hi ha presos polítics, es persegueix la llibertat d’expressió i de manifestació i es vulneren els drets humans més elementals. 
Així doncs, un llibre que, dins del panorama literari en català, és tot un luxe, i que jo, com he dit adés, m’he atrevit a qualificar d’inclassificable. Deu ser o no deu ser veritat? El temps i les paraules ens ho diran. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada