14 de juny de 2017

La realitat i el somni: 

universos paral·lels


Primera novel·la en valencià de Llorenç Delgado, 

escriptor de Rafelbunyol




Llorenç Delgado s’estrena en la nostra llengua amb aquesta novel·la, ‘Paral·leles’, que jo qualificaria com una radiografia detallada d’alguns dels temps més tumultuosos de mitjan segle XX, els anys 40 i 50, en un poblet de l’Horta de València que, tot i que s’anomena “Rafel”, és totalment identificable amb la localitat de Rafelbunyol. La narració presenta com a fil conductor i com a camp de proves un tema que, no per reiteratiu i universal, no deixa d’intimidar-nos i deixar-nos perplexos constantment: la concepció de la por. 
Possiblement, un dels grans aprenentatges que podem extraure de les seues pàgines siga el coneixement dels mecanismes físics i mentals amb què la por ens condiciona com a éssers humans: el nostre comportament, la nostra psicologia, les nostres relacions. Una por que es transmet, segons es demostra amb la lectura pausada de cada capítol, de persona a persona, però també de generació a generació. 
La por, per descomptat, era el pa de cada dia en aquella època. Eren temps en què Espanya estava governada per un dels més grans genocides de tot el món, el dictador Franco, que va crear un estat de terror permanent, sobretot entre les capes socials més baixes. Imagineu-vos un terrorista governant Espanya. Això era Franco. Per sort, després de quaranta anys de dictadura, Franco va morir, però desgraciadament el franquisme polític i social encara perdura en els nostres dies.
Es tracta d’una novel·la eminentment històrica, però que també presenta, com a condiments enriquidors i complementaris, característiques del gènere negre i, diguem-ne, de la narració costumista. 
En una primera lectura del text, una de les coses que més sorprèn és el seu estil acurat i alhora desbordant: la riquesa del lèxic, l’abundància de frases fetes i d’expressions, la complexitat d’algunes construccions sintàctiques. Amb un llenguatge barroc i de vegades retòric, és un goig passejar-se per les seues pàgines per assaborir la combinació de mots que hi fa l’autor, el sabor d’algunes paraules i locucions que semblaven perdudes en el nostre subconscient. La “taleca”, el “titot”, la “rabaníssia”, “dotor”, “nyas”, “córrer escarotat”, “de rebot”, “ser lloba cana”, “a boca de canó”, “encabotar-se”, i també: el “trespol”, la “feristela”, els “atifells”, etc. 
Però, així mateix, abunden els noms de llocs i els topònims en general, amb el seu ressò popular i evocador, entre els quals trobem alguns dels racons més emblemàtics de la comarca de l’Horta, com ara la Yutera de Foios, l’estació de Fusta de València, el cementeri de la Pobla de Farnals, però també llocs molt entranyables de Rafelbunyol: l’estació del trenet, el frontó de ca Aloi, el carrer de Sant Antoni, la Taverneta, la Replaça, el carrer del Calvari, el carrer de la Malaena, el Pla de Cartagena...
Pel que fa a la forma, voldria ressaltar un dels aspectes que considere més importants de l’obra: la barreja del món real i del món irreal, molt encertada dins de l’ambient de por i d’ansietat que s’hi descriu. És, d’alguna manera, el que dóna sentit al títol de la novel·la. Dos universos paral·lels que van de la realitat al somni i del somni a la realitat. Trobe que en aquest punt l’obra sobreïx en la seua estètica, amb un regust pel realisme màgic que recorda autors com Juan Rulfo o García Màrquez, però que també enllaça, si fa no fa, amb l’atmosfera onírica i angoixant de novel·les com Versos satànics de Salman Rushdie o El timbal de llauna de Gunter Grass. 
Un fet absurd, l’aparició d’un home misteriós que tots els dies puja al trenet i que, després de baixar en la primera estació, s’encamina cap al cementeri de “Farnals” i en travessa les portes, servirà d’excusa per iniciar la cronologia d’uns successos que expliquen qui era aquell “fantasma” i com va morir.
Es tracta, en definitiva, de la història d’un jove que, condicionat per la por de la dura època que li tocà viure, articularà en la seua imaginació dos mons paral·lels, com els rails d’un tren, en els quals anirà descobrint, en una mena de crònica familiar, les intrigues domèstiques i els enigmes més pregons de la seua existència i la de les persones estimades que l’envolten. Altament recomanable. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada